El proper diumenge 20 de novembre, els espanyols majors d'edat que no estiguin incapacitats legalment i que figurin al cens electoral de la circumscripció de Barcelona tindran un total de 15 possibilitats, si limitem l'anàlisi a les eleccions al Congrés dels Diputats.
D'aquestes, una (l'abstenció) implica no participar en el procés electoral. Les altres 14 suposen una participació en aquest procés, és a dir, la introducció a l'urna electoral d'una butlleta de vot.
D'aquestes 14 opcions, una (el vot nul) implica la no emissió d'un vot vàlid. Un vot nul pot ser qualsevol cosa menys un vot vàlid, i de fet aquesta opció es defineix per eliminació. Com que un vot vàlid és un sobre de vot amb o bé una papereta d'una candidatura a dins o bé cap (en el cas del vot en blanc), un vot nul és qualsevol altra possibilitat: introduir al sobre una fulla d'enciam, una foto de l'Aina Clotet, un paper on s'hagin escrit a mà les pròpies propostes d'acció de govern o qualsevol altra cosa; i també combinacions que incloguin butlletes de vot que siguin invalidades, per exemple pel fet de posar-me més d'una de diferents candidatures, o de ratllar-ne algun dels noms, alterant així el contingut original de la butlleta.
El vot nul es compta estadísticament dins de la participació electoral; és a dir, una persona que realitza un vot nul no és una persona que s'hagi abstingut, i per tant haurà contribuït a augmentar la dada de participació electoral. Aquest, tanmateix, és un efecte purament estadístic, sense cap conseqüència pràctica concreta (ja que la legislació espanyola no estableix cap mínim de participació electoral a partir de la qual els resultats siguin vàlids; ho són sempre).
Les altres 13 opcions corresponen al que s'anomena vot vàlid. Aquest és un concepte important. El vot vàlid és el conjunt format per tots els vots a candidatures més els vots en blanc.
El vot en blancés definit per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) com la introducció a l'urna d'un sobre de vot sense cap butlleta electoral ni cap altre contingut en el seu interior.
La LOREG estableix un mínim del 3% de vots sobre el vot vàlid, com a percentatge a partir del qual una candidatura es té en compte en el repartiment d'escons. És a dir, que si es supera aquesta proporció de vots, la candidatura passarà a entrar en el joc de càlculs que poden donar lloc a un o més escons; si no el supera, quedarà ja automàticament descartada en aquesta circumscripció. [1]
El lector haurà pogut deduir que les 12 opcions restants de vot vàlid (igual de vàlid que la del vot en blanc) corresponen al vot a una candidatura. Els vots a candidatures són l'opció majoritària entre aquells qui van a votar, ja que de fet l'objectiu de la votació és repartir uns diputats entre unes candidatures. Les 12 candidatures proclamades per la Junta Electoral Central per a Barcelona es poden consultar a la pàgina dedicada a les eleccions generals del Ministeri de l'Interior, apartat de Llistes al Congrés per Barcelona. (També es poden trobar en aquesta pàgina les llistes al Senat, que són obertes.) La diferenciació més gran que podem fer entre elles és que cinc corresponen a forces polítiques que ja ténen diputats per Barcelona obtinguts en la darrera convocatòria electoral, i que ara acaben el seu mandat democràtic (PSC, CiU, PP, ERC i ICV, per ordre de més a menys representació actual); i les set restants són de forces que no estan representades actualment al Congrés dels Diputats (no les enumero perquè, en no fer-ho, m'estalvio de reproduir les sigles d'alguna que em produeix un fàstic profund).
L'exercici d'obtenir informació sobre les propostes i programes d'acció de cadascuna de les candidatures queda a mans de cada ciutadà en particular. Val a dir que malgrat la immensa atenció que es posa en els mitjans de comunicació de masses per part de les masses, aquests no són necessaris per conèixer les candidatures i llurs característiques. Una simple consulta a la web oficial del Ministeri de l'Interior permet saber quines són les candidatures proclamades. Utilitzant qualsevol pàgina de cerca per internet es poden trobar els seus llocs web, i allà informar-se de les seves propostes.
Dit això, un ús crític dels mitjans de comunicació pot ajudar a discernir arguments a favor i en contra, ja que conèixer arguments d'altres, si es fa amb criteri propi, pot ajudar a enriquir els d'un mateix. A més, la bona memòria també ajudarà a recordar informacions sobre l'actuació al Congrés d'uns i altres al llarg de tota la legislatura, i per a això els mitjans informatius professionals poden ser una ajuda i un recolzament rellevant. Però mai no s'han de confiar les decisions completament a fonts d'informació elaborades dins el cercle de la producció i consum de mercaderies, com són al cap i a la fi els diaris, televisions i ràdios. Així, és sempre aconsellable consultar les fonts d'informació originals.
Es faci el que es faci, cal recordar sempre que el procés electoral és lliure i democràtic i serveix per atorgar un poder a uns representants, els diputats, en funció del caràcter més o menys majoritari del suport que rebin en forma de vot. Unes eleccions no canviaran mai la societat de forma immediata, ja que el seu resultat depèn precisament de les característiques actuals d'aquesta. En unes eleccions no s'acaba el món, ni s'arregla. Tampoc no es pot pretendre trobar la candidatura perfecta; som humans, que actuem individualment i ens organitzem, amb uns fins o uns altres, i enlloc no hi ha una garantia que allò que fem surti bé o tingui un bon resultat, per a nosaltres mateixos o per al conjunt de la col·lectivitat.
Acabo citant un article de Manuel Cáceres escrit fa un any, en una altra campanya electoral (en aquest cas al Parlament de Catalunya): Partits, persones i participació. És un article senzill, però penso que tot i així brillant, en recordar-nos la naturalesa humana de la política (els partits no han caigut del cel... ni han pujat de l'infern!) i la nostra capacitat per, si així ho volem, participar i canviar les coses; millorar-les.
Diu en Manuel:
"Qui es consideri capaç de fer les coses millor del que s'estan fent, crec que té no només el dret, sinó l'obligació, de donar un pas endavant, i posar-se a treballar. Potser quan ho provi veurà que les coses no són tan senzilles, que cadascú tenim una manera de veure la vida única i diferent de la resta, que per molt que les coincidències siguin grans, mai són absolutes, que sovint cal cedir per tal d'arribar a un acord, que de vegades el camí més curt no és la línia recta i que això no significa abdicar de les conviccions. Però, si més no, podrà posar el seu granet de sorra per tal que les coses siguin més com li agradarien."
_____[1] Aquest és l'únic punt en què el vot en blanc pot influir en el repartiment d'escons; no pas en cap altre. Com que hi ha molts mites falsos estesos sobre aquest punt (en especial l'absurd "votar en blanc afavoreix els partits majoritaris"), no està de més que ens aturem un moment a explicar-lo amb més detall.
Imaginem que falta mig minut pel tancament de les meses electorals i tothom a la teva circumscripció ja ha votat. Són, en total, 101.000 persones les que han exercit el seu dret de vot. Malgrat que en aquest moment encara no s'ha fet l'escrutini, per fer una ficció anem a suposar que tenim raigs X a distància i podem saber exactament què han votat aquestes 101.000 persones. Resulta que 1.000 han votat nul. Així doncs, hi ha exactament 100.000 vots vàlids. D'entre ells, 3.000 són per a la candidatura ABC (l'Assemblea per unes Barbacoes Casolanes). Aquesta candidatura té, doncs, 3.000/100.000 = 3% del vot vàlid. Entra en el repartiment d'escons. Però, ah!, hem suposat que falta mig minut i tu encara no has emès el teu vot; ets l'últim ciutadà que ho farà. En aquest cas, es poden donar les següents situacions:
- Votes a la candidatura ABC. Aquesta passa a tenir 3.001/100.001 vots = 3,00969% dels vots. Continuarà entrant en el repartiment d'escons; és lògic, si ja ho feia abans que tu la votessis, el teu vot a favor d'ells no fa més que millorar la seva situació.
- Votes a una altra candidatura, XYZ. La candidatura ABC passa a tenir 3.000/100.001 vots = 2,999970%. Com que estava just a la barrera del 3%, l'aparició d'un nou vot vàlid (el teu) que no és per a ells fa augmentar el denominador de la divisió, sense que augmenti el numerador, i en conseqüència es queden per sota del 3% i no podran entrar en el repartiment d'escons.
- Votes en blanc. A efectes de l'entrada al repartiment d'escons o no per part de la candidatura ABC, l'efecte és el mateix que en l'anterior punt, donat que el teu vot blanc és un vot vàlid. La candidatura ABC passa a tenir 3.000/100.001 vots = 2,999970%, i es queda fora del repartiment d'escons.
- Votes nul. El teu no és un vot vàlid. La candidatura ABC segueix tenint 3.000/100.000 = 3% del vot vàlid i pot entrar al repartiment d'escons.
- T'abstens; és a dir, al darrer moment; en lloc d'avançar cap a l'urna i omplir-la amb un contingut, gires cua i te'n vas del col·legi electoral. L'efecte és idèntic a que haguessis emès un vot nul; no hi ha cap diferència pràctica. La candidatura ABC segueix tenint 3.000/100.000 = 3% del vot vàlid i pot entrar al repartiment d'escons.
